Tom Sharpe
Thomas Ridley Sharpe, Tom Sharpe, novel·lista satíric i fotògraf, va néixer a Londres el 30 de març de 1928 i va morir a Llafranc el 6 de juny de 2013.
De pare anglès -George Coverdale Sharpe, rector de l’Església Unitària- i mare nascuda a Austràlia -Grace Egerton Brown-, Sharpe va viure els primers anys de la seva vida al sud d’Anglaterra. Va estar internat en dues escoles, Bloxham i Lancing, i més endavant va acabar els seus estudis al Pembroke College. Va fer el servei militar a la Marina Reial del Regne Unit entre 1946 i 1948.
El juliol de 1951 va anar a viure a Sud-àfrica. Va treballar com a assistent social, més endavant com a mestre i finalment va tenir un estudi fotogràfic a Piétemarizbürg.
Durant la seva estada a Sud-àfrica va escriure nou obres de teatre. El desembre de 1961 va ser arrestat i deportat a Gran Bretanya per la seva activitat política contra l’apartheid.
Del 1963 al 1972 va treballar com a professor d’història al Cambridge College of Arts and Technology, anys durant els quals es va gestar el personatge de Wilt que acompanyaria l’autor durant tota la seva vida. El 1971 es va publicar el seu primer llibre, Assemblea sediciosa. En total en va escriure setze, tots carregats d’humor, un humor potent i moltes vegades corrosiu que Tom Sharpe feia servir per vehicular la denúncia social, el seu dolor profund, la reflexió i la crítica –molt lúcida– a gairebé tot.
Va rebre diversos premis literaris: el XXXIIIème Gran Prix de l’Humour Noir Xavier Forneret, a França, el 1986; el LiberPress de Girona el 2009 i La risa de Bilbao el 2010.
Va ser nomenat Soci honorari del Catalonia Today el 2011 i Palafrugellenc de l’any, el 2009.
Sobre Tom Sharpe i la seva obra s’han publicat dos llibres: Wilt soy yo, de Llàtzer Moix, i El humor como máscara del desencanto en las novelas de Tom Sharpe, de Celia Vázquez García.
També s’han publicat tres tesis universitàries sobre la seva obra: Entre la farce et l’ironie: paradoxes et ambiguités de Tom Sharpe, écrivain populaire, de Christian Dalzon, Universitat de la Sorbona, 1992; Tom Sharpe. Humour et societe, de Dominique Vinet, Universitat de Bordeaux, 1993, i una tercera a Alemanya, Der Tabubruch In Den Romanen Tom Sharpes, dirigida pel professor Dr. Gerd Stratmann i escrita per Christina Rottenbücher, Ruhr-Universität Bochum, 1995
Tom Sharpe va viure gairebé vint anys a la Costa Brava. Va arribar per primera vegada a Llafranc el 1992 -la seva agent literària l’havia convidat a dinar-; li va agradar, es va comprar una casa i s’hi va quedar fins al final de la seva vida. El documental Els últims dies de Tom Sharpe a la Costa Brava, realitzat entre el 2012 i el 2013, recull els seus últims dies.
