El Diari de Girona ha publicat un article d’opinió de l’escriptor Miquel Martín, sobre la Fundació Tom Sharpe:

L’escriptor britànic Tom Sharpe va viure durant gairebé vint anys a Llafranc, on va instal·lar-se després d’una crisi creativa. A Catalunya sempre s’hi va sentir a gust, còmode, valorat. Probablement perquè l’humor anglès i el català són molt propers: sorneguers, subtils, còmplices, fan somriure més que no pas riure. Però també perquè la societat catalana sempre el va acollir sense reserves i l’escriptor en va destacar la seva tolerància, diversitat i modernitat…